Em dic a Galam i viu actualment a Senegal. Thiéba em va parlar per telèfon de la seva associació i crec que pot ser el canal adequat per a transmetre el nostre desassossec al Govern Espanyol arran de la nostra repatriació.
Us parlo en nom de tots els que hem plantat cara a l’oceà i que van ser repatriats pels Governs Espanyol i Senegalés. Amb tot sofrim igual que aquells que van deixar entrar en el territori Espanyol.
Vaig estar 39 dies a Espanya abans de ser expulsat de Fuerteventura. Faltava tan sols un dia per a finalitzar la meva detenció i romandre llavors a Espanya, però van decidir el contrari, trencant així el meu somni.
El quarantè dia em van cridar, quan vaig arribar al lloc de guàrdia del camp em van lligar les mans amb esposes com si hagués comès un crim. Em van compensar amb 50 euros solament, quan jo havia pagat 700.000f CFA (1068 euros).
Arribat a l'aeroport de Saint - Louis a Senegal la situació era encara més delicada ja que allí em va acollir amb 10000f CFA (15,25euros) i un petit entrepà.
Vivint tota aquesta amargor, no puc arribar a viure pitjor del que estic ara. Mai em descoratjaré, tornaré a Espanya qualsevol que sigui el preu que hagi de pagar. En aquest moment en que els parlo he pagat 400.000f a CFA (610euros) i pròximament embarcarem.
En aquest temps fa molt fred i aquest és un factor que augmenta el risc que he de córrer. El President Abdoulaye Wade ens ha concedit una audiència a tots nosaltres, els treballadors repatriats per a dir-nos que té 4.000 visats espanyols per a les persones repatriades dels 49 avions. D’aquests, 2.500 es donaran d’aquí a Desembre i 1.500 abans de Febrer 2007. La única condició és que cada candidat ha de proveir-se del paper de repatriació que se li va donar a la seva arribada.
Si he de morir en el mar, moriré, però no romandré a Senegal sense poder fer rés. Prefereixo estar en atur a Espanya que a Senegal.
Cada dia observo a la meva família sofrir de pobresa i precarietat, i jo com major d’edat que ha d’assumir a tota aquesta família, aquí no puc fer rés. És innoble i inacceptable. No valc gens. Estic com un arbre sense fruits, ni ombra, sense sàvia. Triomfaré o moriré.
1 comentario:
Ja fa més d'una dècada que venen senegalesos/es a barcelona (per exemple) i treballen aquí, tenen fills/es d'aquí, estan fent que aquest país prosperi econòmicament, a nivell cultural, l'índex de natalitat... potser hauriem d'intentar ajudar-los/es a ells/es a prosperar una mica perquè no hagin de deixar la seva terra o perquè puguin venir aquí d'una forma segura i conviure amb normalitat, no? Està bé que poguem veure directament la seva experiència, que en molts casos recorden les experiències de moltes persones d'aquest país no fa pas tants anys. És com llegir la memòria històrica contemporània, ojalà serveixi perquè algún dia no haguem d'intentar recuperar-la com aquí i així poder millorar la història!
Publicar un comentario