Historia de N’Galam

Em dic a Galam i viu actualment a Senegal. Thiéba em va parlar per telèfon de la seva associació i crec que pot ser el canal adequat per a transmetre el nostre desassossec al Govern Espanyol arran de la nostra repatriació.

Us parlo en nom de tots els que hem plantat cara a l’oceà i que van ser repatriats pels Governs Espanyol i Senegalés. Amb tot sofrim igual que aquells que van deixar entrar en el territori Espanyol.

Vaig estar 39 dies a Espanya abans de ser expulsat de Fuerteventura. Faltava tan sols un dia per a finalitzar la meva detenció i romandre llavors a Espanya, però van decidir el contrari, trencant així el meu somni.

El quarantè dia em van cridar, quan vaig arribar al lloc de guàrdia del camp em van lligar les mans amb esposes com si hagués comès un crim. Em van compensar amb 50 euros solament, quan jo havia pagat 700.000f CFA (1068 euros).

Arribat a l'aeroport de Saint - Louis a Senegal la situació era encara més delicada ja que allí em va acollir amb 10000f CFA (15,25euros) i un petit entrepà.

Vivint tota aquesta amargor, no puc arribar a viure pitjor del que estic ara. Mai em descoratjaré, tornaré a Espanya qualsevol que sigui el preu que hagi de pagar. En aquest moment en que els parlo he pagat 400.000f a CFA (610euros) i pròximament embarcarem.

En aquest temps fa molt fred i aquest és un factor que augmenta el risc que he de córrer. El President Abdoulaye Wade ens ha concedit una audiència a tots nosaltres, els treballadors repatriats per a dir-nos que té 4.000 visats espanyols per a les persones repatriades dels 49 avions. D’aquests, 2.500 es donaran d’aquí a Desembre i 1.500 abans de Febrer 2007. La única condició és que cada candidat ha de proveir-se del paper de repatriació que se li va donar a la seva arribada.

Si he de morir en el mar, moriré, però no romandré a Senegal sense poder fer rés. Prefereixo estar en atur a Espanya que a Senegal.

Cada dia observo a la meva família sofrir de pobresa i precarietat, i jo com major d’edat que ha d’assumir a tota aquesta família, aquí no puc fer rés. És innoble i inacceptable. No valc gens. Estic com un arbre sense fruits, ni ombra, sense sàvia. Triomfaré o moriré.

LA IMMIGRACIÓ

A Espanya, la població immigrant ascendeix a més d'un milió de persones. La xifra de la immigració il·legal oscil·la entre els 100.000, segons la CEAR, i els més de 400.000 de Comissions Obreres.

Els motius relacionats amb la immigració que procedeix del Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau... són bàsicament la falta de perspectiva de futur i de treball en els seus pobles davant l'enfonsament de l'activitat agrícola -propiciada per exemple pels baixos preus imposats per Europa en el cultiu del cacauet- i les enormes dificultats que tenen les famílies per a sortir endavant.

Les ONGs canàries parlen de la gravetat de l'emigració en cayucos, aportant xifres com els aproximadament 6.000 morts ocorreguts en l'últim any. Solament en un dia han pogut arribar a Canàries fins a mig miler d'immigrants. En cinc mesos han arribat ja a les illes 6.900 persones de forma il·legal, més que durant tot l'any 2005, que van ser 4.751.

Malgrat la impressió que causen les fotos de morts en alta mar arrossegats a les platges de Canàries que mostren els mitjans de comunicació, milers de joves senegalesos continuen reafirmant la seva voluntat que es resumeix en aquesta dita popular en la seva llengua natal (wolof) que repeteixen de forma contínua: « Barça o barsax » (Barcelona o la mort ).

La immigració que arriba des de Senegal respon més a una lògica de les cooperatives que a una estructura mafiosa. Les investigacions realitzades per la Guàrdia Civil han desvetllat que organitzar el viatge en un cayuco des de la costa senegalesa fins a les Illes Canàries costa uns 10 milions de francs senegaleses, és a dir, un 15.000 euros al canvi, que els immigrants subsaharians que han de viatjar en aquesta fràgil embarcació sufraguen entre tots. "Amb aquests 15.000 euros, els immigrants compren l'embarcació, el motor, la gasolina, el GPS o la brúixola, el menjar i els caps", explica un comandament de la Guàrdia Civil en Los Cristianos, la localitat de Tenerife on arriben més cayucos.

Les travessies duren entre 8 i 10 dies des que els cayucos surten de la costa senegalesa fins que arriben a les platges canàries. En uns casos, part de la ruta es fa vorejant la costa, rebent subministraments de barques de pescadors locals i guiant-se per compassos marins o brúixoles, algunes d'elles molt rudimentàries. Moltes altres d'aquestes embarcacions duen GPS.

Les històries que recullim a continuació són un exemple de les diferents experiències del que viuen aquests immigrants que cerquen principalment un treball i una vida millor.

Nous Veïns ,..... Histories de Africa

Nous Veïns – Xarxa Comunic@d’or

és una iniciativa de l’associació Orient@-T que pren com a punt de partida l’aplicació de les noves tecnologies (blogs) per influenciar i sensibilitzar l’opinió pública, sobre el problema de la immigració irregular, essent els immigrants la principal font informativa d’aquesta situació, tot contribuït a la seva integració social i a la convivència cívic

Nous Veïns– Xarxa Comunic@d’or

és un espai a l’abast de tots on compartir vivències, on els immigrants poden fer sentir la seva veu explicant les seves històries:

Parlen de les situacions viscudes durant la preparació i la realització del viatge, així com la seva arribada a Espanya o Europa.

• De situacions en les que expliquen el procés d’integració.

• Els problemes viscuts amb el control i la regularització.

• Delictes i successos en els que es veuen implicats.

Nous Veïns

ha volgut apropar-se a aquesta realitat a través d’un comunic@d’or, Samba, natiu de Senegal que és en aquests moments el “reporter” del projecte. Els seus orígens i la seva experiència ha ajudat a que pugui apropar-se als nou vinguts trencant les barreres de d’idioma i la cultura. D’aquesta forma el protagonista que explica i el que recull, ambdós africans, poden reflectir amb un major realisme i proximitat aquesta situació límit de les persones que han passat per aquest tipus d’experiència.

Thieba ha captado encantadores momentos dulces estas Navidades en Barcelona

Muestra un resumen de los
Momentos que ha ido publicando en la Blog de las fiestas de Nadal 2006 , l@s Mayores , l@s jovenes , l@ niños rememoran las fiestas y "reciben vitaminas" para el año nuevo

envíanos tus comentarios a.....

orientat@gmail.com

Thieba, Comunicad'or , senegales, momentos dulces de una familia de Barcelona en Navidad

Tuve unos cuantos Momentos ......BIEN DULCES ,

1. al explicarme Thieba, un joven senegales, que colabora como voluntario con la Asociación Orienta-T, su DULCE noche de Navidad haciendo, entrevistas, fotografias, peliculas como ésta, en la que recoge los MOMENTOS DULCES que vivió esa familia la cena de Navidad.

Tuve MOMENTOS DULCES

1. cuando me decía que había ido a esa cena invitado y que , con su PDA y su portatil, recogió material para avanzar en sus estudios de Comunic@d'or y sus actividades en la Asociación con la que viene colaborando desde que llego a España en un Kayuco procedente de Senegal.

Tuve MOMENTOS DULCES

1. cuando me decía que estaba aprendiendo mucho y empezaba a ver como colaborar con su pais, Senegal, y con personas y colectivos de Barcelona y el resto de Catalunya para mejorar las situaciones que suelen acompañar a la integración de aquello@s Nuevos Vecinos, en situación de "clandestino" ,como dice Manu Chao en su canción,

Muchas Gracias Thieba por ese ratito y esos MOMENTOS

He aprendido muchas cosas en ese ratito que he estado con Thieba, escuchándole

Muchas gracias a cada un@ de l@s asistentes a esa cena,

a esa familia tan encantadora que , aprovecha sus encuentros para
recordar,
bailar,
reir
y
dejar claro que tod@s y cada uno de ell@s piensa

SEGUIR CAMINANDO,....... aunque le cueste la vida

(jo, que cancion mas bonita)